Repartim a Manresa i comarca del Bages

ECO COL LLOMBARDA

Ref.: COLLOMBARDA

Productor: L'ENLLAÇ DE L'EBRE

Origen: BAIX EBRE

Característiques
La col llombarda és un dels aliments que menys calories aporta al nostre organisme (20-25 kcal. Per cada 100 grams de part comestible, en part aquesta particularitat és deguda al seu baix contingut en hidrats de carboni (3,54 grams per cada 100 grams de part comestible) i un 91% d'aigua. No posseeix colesterol, i tan sols 0,18 grams de lípids i 1,50 grams de proteïna per cada 100 grams de part comestible. Cal indicar que aquesta hortalissa posseeix 32 mg de purines per cada 100 grams de part comestible. També resulta una verdura rica en fibra (cel·lulosa), tan és així que el seu contingut en fibra total és de 2,50 grams per cada 100 grams de part comestible. Quant a la seva aportació vitamínica destaca pel seu contingut en vitamina C (57 mg per cada 100 grams de part comestible) i beta-carotens (15µg per cada 100 grams de part comestible). També ens aporta vitamines del complex B (B1, B2, B3, B5, B6, B7 i B9), vitamina E (1,70 mg per cada 100 grams de part comestible) i vitamina K. Entre els minerals amb xifres significatives es troba el seleni (0,92µg per cada 100 grams de part comestible), potassi (250 mg per cada 100 grams de part comestible), fòsfor (30 mg per cada 100 grams de part comestible) i magnesi. A més de posseir també calci (52 mg per cada 100 grams de part comestible), iode, zinc (80,22 mg per cada 100 grams de part comestible), ferro (0,44 mg per cada 100 grams). La col llombarda és rica en substàncies fitoquímiques com els isotiocianats o els glucosinolats. Els glucosinolats són compostos nitrogen-ensofrats que es troben exclusivament en el gènere Brassica i espècies estretament relacionades de crucíferes. No són els glucosinolats intactes sinó els seus productes de degradació (tiocianats, isotiocianats, oxazolidinas i nitrils) obtinguts per l'acció de l'enzim mirosinasa els responsables dels efectes biològics i del sabor característic associats a aquests cultius. D'entre ells, els isotiocianats s'han relacionat amb propietats anticancerígenes. A més posseeix flavonoides com la quercetina i les antocianines, substàncies amb una important acció antioxidant i responsables del seu color tan característic. Tan és així que el terme antocianina va ser proposat en 1835 pel farmacèutic alemany Ludwig Clam Marquart (1804-1881) per descriure el pigment blau de la col llombarda.
Tornar al llistat

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador podent, si així ho desitja, impedir que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web

Accepto
Com configurar
Top